És una explicació teòrica de quan hem de posar accent obert o tancat en les dues vocals que poden portar-los ambdós, que són la E i la O. L'altre sistema d'accentuació és l'oïda, és a dir, la fonètica. Aquest sistema de vegades és difícil de diferenciar i utilitzar, així que aquí us penjo una explicació més teòrica.
RESUM
ACCENTUACIÓ VOCAL E:
- AGUDES:
Pensa que la majoria de paraules agudes acabades en -e, -es, -en porten
l'accent obert (en alguns casos al català occidental és tancat) , exceptuant
els VERBS EN FUTUR (pensaré), els gal·licismes (paraules que provenen del
francès), els compostos de bé (malbé), de té (conté), de ve (convé), mots com
NOMÉS i DESPRÉS, i paraules com accés o congrés (fan plural en -essos)
- PLANES:
La majoria de paraules planes amb accent gràfic a la vocal e porten l'accent
obert, exceptuant sobretot els infinitius CRÉIXER, NÉIXER, ÉSSER o mots com
PRÉSTEC, CÉRVOL i PRÉSSEC.
- ESDRÚIXOLES:
Els mots esdrúixols són els més fàcils de recordar, car tots porten accent
obert, tret de la paraula ESGLÉSIA.
RESUM
ACCENTUACIÓ VOCAL O:
- AGUDES:
Pensa que a la majoria de paraules agudes amb accent a la vocal o has
d'escriure l'accent tancat, exceptuant sobretot els mots AIXÒ, ALLÒ i PERÒ.
- PLANES:
La majoria de paraules planes amb accent gràfic a la vocal o porten l'accent
obert, exceptuant sobretot el substantiu ESTÓMAC, el verb CÓRRER (i els seus
derivats) i les formes verbals FÓREM, FÓREU; FÓSSIM, FÓSSIU.
- ESDRÚIXOLES:
Els mots esdrúixols són els més fàcils de recordar ja que tots porten accent
obert, excepte sis paraules: FÓRMULA, PÓLVORA, TÓMBOLA, GÓNDOLA, TÓRTORA
(ocell), ESCÓRPORA (peix).
Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada