dimarts, 16 d’abril del 2013

Esquema/resum d'història: Espanya i Catalunya al s.XX


s.XX ESPANYA I CATALUNYA. TEMA 7 -

Setmana Tràgica
Lliga Regionalista – lluitar contra la restauració dels borbons.
Setmana tràgica (1909): moviment revolucionari dels obrers contra el poder polític i Esglèsia.
Inici: contraris a la mobilització a Melilla.
Fets: vaga general, atacs a convents i esglésies. (26 al 31 de juliol)
Conseqüència: forta repressió contra els anarquistes.
1914: Mancomunitat de Catalunya (=Generalitat) – llibertat d’administració.
Continus atacs contra els burgesos i la patronal.

Dictadura Miguel Primo de Rivera (1923-1930)
Cop d’estat del general (permís Rei i exèrcit) contra la derrota al Marroc i desordre social.
Dissolució corts, restricció llibertats, prohibició català i cultura catalana, supressió Mancomunitat, fi de la Guerra del Marroc, repressió CNT (sindicat), ....
Conseqüència a Catalunya: inici de grups radicals (Estat Català – Francesc Macià)
Mal govern  - desestabilització  de la dictadura pels anarquistes i republicans – perd el suport dels militars i del rei – renúncia.

II República (1931 – 1936)
Pujada al poder dels partits republicans – exili del rei. (Alfons XIII).
14/04/1931 proclamació de la república.
1a part: Esquerres. Manuel Azaña: reformes profundes – ineficaces – descontent obrers, CNT – dimissió Azaña – eleccions – partits de dretes.
Catalunya:  Macià – república Catalana – negació Madrid – autonomia catalana – estatut d’autonomia.
2a part: Dretes. Alejandro Lerroux.  Membres CEDA – vagues i revoltes per esquerres i sindicats.
Catalunya: Companys proclama l’Estat Català – detenció del govern.
Lerroux genera enfrontaments entre dretes i esquerres a tot el país. Situació de guerra.
3a part: Esquerres. Manuel Azaña. Alliberament de presos, Estatut, continuació reformes. Desordre públic a tot arreu.
Preparació d’un cop d’estat.

Guerra Civil (1936-1939)
17 de juliol del 1936. Melilla, extensió Espanya.
Divisió del país:
República: brigades internacionals, suport URSS.
Rebels: Itàlia, Alemanya, Portugal, Marroc.
Catalunya: 19 de juliol – fracàs – no suport.
Sindicats: Comitè Central de Milícies.
Generalitat: Front d’Esquerres.
Fets de maig: disputa entre ells pel control de llocs importants.
1938: Batalla de l’Ebre
1939: control de Catalunya.
1 d’abril: fi de la guerra.
Conseqüències
Destruccions
Esgotar l’or del Banc d’Espanya utilitzat per finançar la guerra.
Supressió partits polítics i sindicats.
Derogació de l’Estatut, fi de l’autonomia.

Inici del Franquisme (1939 – 1975)
Tots els poders a les mans del General Franco.

Postguerra (1939-1959)
Partit Únic: Falange Española – Movimiento Nacional.
Supressió de totes les llibertats individuals i col·lectives.
Suport de l’alta burgesia, exèrcit, poders de l’Esglèsia.
Reconeixement internacional – anticomunista (1953).
Fort boicot econòmic – fort intervencionisme -  economia d’autoconsum – cartilles de racionament – mercat negre.

El desarrollismo (1959 – 1973)
Canvi d’orientació política.
Entren tècnics per adaptar el sistema als canvis d’Europa. Canvis:
Definir-se com a democràcia orgànica. Príncep Joan Carles com a successor.
Plans de desenvolupament. Economia de lliure mercat i relacions exteriors – creixem. econòmic – millora del benestar de la societat.
Emigració camp–ciutat (cap a Catalunya i PB)
Emigració Espanya–Europa (Alemanya, Suïssa)
áConsum: “600”, televisió, rentadores, vacances
Turisme – canvi de mentalitat – democràcia.

Fi del Franquisme (1973 – 1975)
1973: Crisi del petroli. No turisme, ápreus, áatur, âeconomia.
+ situació social i política – canvi polític.
Forta pressió general.
20 de novembre de 1975. Mort de Franco.
Inici d’un canvi.

TRANSICIÓ (1975 – 1978)
1. rei Joan Carles + Arias Navarro. Continuació del règim. Algunes petites reformes.
Oposició: Coordinació democràtica – mobilitzacions + vagues – govern prov. + eleccions.
1976: dimissió Arias Navarro – Adolfo Suàrez.
Llei de Reforma Política: Congrés dels Diputats i Senat. Sufragi universal.
Aïllament dels nuclis franquistes + pacte de no responsabilitzar + comunisme il·legalitzat.

Eleccions democràtiques (1977)
Grans tensions per la legalització del PCE i PSUC – acció d’ultres – acció terrorista GRAPO i ETA.
Finalització de les lleis franquistes: Movimiento Nacional.
Partits:
UCD: Adolfo Suárez
Alianza Popular: Fraga Iribarne i López Rodó.
PSOE: Felipe González i Adolfo Guerra.
PCE: Santiago Carrillo
Espanya: 1.UCD; 2.PSOE;3.PCE;4.AP
Catalunya: 1.PSC;2.PSUC;3.PD;4.UCD, ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada